26 de març 2008

Llamps i trons


Una nit a la caça del llamp  en mig d'una forta tormenta elèctrica i amb molta pluja. 

Una experiéncia molt intensa.























04 de febrer 2007

Més Cuba

Em reclamen imatges més conegudes d'aquell viatge,
a risc de repetir-me!.

Peró per Cuba, paga la pena el risc!!!


Un dels símbols.........llibertat!!!



Per la consciència d'alguns.........il·lusió!!!



Per vergonya d'uns altres..........revolució!!!



Diuen que no has estat del tot a Cuba si mai has pujat al camell..........gosadia!!!



Cotxes anys quaranta...........sabor!!!



01 de febrer 2007

Un Record Per Cuba

La pel·lícula "Lista de Espera" em va portar records del viatge a Cuba, ja fa uns anys, i no m'he pogut estar de penjar unes imatges fetes durant l'estada.



Per l'Havana Vieja.......inolbidable!!!



Imatge perenne de les "carreteres" cubanes........sobren les paraules!!!



Poble quadriculat entre l'Havana i Santiago........i una "Cristal" per celebrar-ho!!!



Platja desèrtica camí del Cayo de Santa Maria........insòlit!!!



23 de novembre 2006

Cielos


Hi ha vegades que en mig del embolics diaris fas una mirada al cel... i de cop i volta tot s'esvaeix dintre teu.


Les idees es separen entre elles i tot sembla més clar....
i menys important.

L'aire flueix per la teva ment...
i sents que oneges.


Ja no peses...





24 de setembre 2006

Malfiat del militars

Aquesta és la cara est del Monte Teleno, vist des de Tabuyo del Monte a la provincia de Lleó.
Els seus voltants són plens de boscos de pins i de alzines i camps de conrreus. Allà es respira un aire pur i es disfruta d'un cel transparent que a la nit esdevé una gran bòveda plena d'estrelles.

I aquestes cases pertanyen a Priaranza de la Valduerna, molt a prop de Tabuyo.
És un poble amb cases fetes de còdols i fang vermell, les que encara no estan arrebossades, i envoltades d'horts.

Les contrades són idíliques... si no fos perque una part del Monte Teleno és un CAMP DE TIR del militars.
Per molt que s'ha fet, manifestat i patit, els militars no han marxat mai.
En el seu moment van fer expropiacions a la banda de la Maragateria i ara fan maniobres a la zona.


El militars disparen el seus projectils des de molts kilòmetres de distancia a les faldes del Teleno. Aquests obússos passen per sobre de pobles com Priaranza, per caure al camp de tir. Alguns projectils no exploten i es queden allà molt de temps, segurament contaminant les aigües.
Les seves columnes de carros de combat, camions, etc. creuen els pobles i trastornen
la vida social d'aquelles gents.

Fa set anys un projectil va iniciar un incendi que va arrasar el bosc des del Teleno fins a Castrocontrigo, el que vol dir: molts kilòmetres!!. La noticia va sortir a tots el diaris d'àmbit estatal, inclosa la televisió.

Avuí el nous pins, amb set anys de vida, són el signe de l'esperànça.
Pero el militars encara continuen fent les seves proves de situacions de guerra possant en perill la vida a la zona.

Existeixen lleis internacionals que proibeixen disparar per sobre de poblacions habitades, es veu que no les coneixen.

Jo dic:

Malfiat del militars.



11 de juliol 2006

Petits esdeveniments

La Natura és increible.


Passen infinitat de histories davant teu que esdevenen silencioses a les teves orelles i cegues als teus ulls.



















Vaig pendre unes imatges al pati de casa.




Mostren el moviment lent de la parra per aferrar-se a un cable que l'ajudi a trepar.

11 de juny 2006

Un dia al Zoo

Ahir vaig estar al Zoo de Barcelona.
Quan es tenen criatures, molt maques, algun dissabte s'escau un visita al mostrari d'animals vius.
Certament, és un espactacle trist.
Els animals tenen un expresió malencòlica que fa mal, tret dels dofins i les foques. Potser només és una impressió i realment ells estan contents de rebre visites, de tenir contacte amb les rialles i les alegries dels nens, que són els que més flipen, i no hi ha dubte que estan ben alimentats i que els seus espais estan nets.
Però, al creuar la porta d'entrada al recinte tens
la sensació de recular en els temps fins a principis del segle XX, només faltava que la pel·lícula fos en blanc i negre, ratllada i muda.
És d'una altre època.
De tots el aminals les més elegants, les jirafes. Tenen uns moviments fantàstics, d'una altre galàxia.
L' elefant?...... trist.