Cielos

Hi ha vegades que en mig del embolics diaris fas una mirada al cel... i de cop i volta tot s'esvaeix dintre teu.

Les idees es separen entre elles i tot sembla més clar....
i menys important.

L'aire flueix per la teva ment...
i sents que oneges.

Ja no peses...

Malfiat del militars

Aquesta és la cara est del Monte Teleno, vist des de Tabuyo del Monte a la provincia de Lleó.
Els seus voltants són plens de boscos de pins i de alzines i camps de conrreus. Allà es respira un aire pur i es disfruta d'un cel transparent que a la nit esdevé una gran bòveda plena d'estrelles.

I aquestes cases pertanyen a Priaranza de la Valduerna, molt a prop de Tabuyo.
És un poble amb cases fetes de còdols i fang vermell, les que encara no estan arrebossades, i envoltades d'horts.

Les contrades són idíliques... si no fos perque una part del Monte Teleno és un CAMP DE TIR del militars.
Per molt que s'ha fet, manifestat i patit, els militars no han marxat mai.
En el seu moment van fer expropiacions a la banda de la Maragateria i ara fan maniobres a la zona.


El militars disparen el seus projectils des de molts kilòmetres de distancia a les faldes del Teleno. Aquests obússos passen per sobre de pobles com Priaranza, per caure al camp de tir. Alguns projectils no exploten i es queden allà molt de temps, segurament contaminant les aigües.
Les seves columnes de carros de combat, camions, etc. creuen els pobles i trastornen
la vida social d'aquelles gents.

Fa set anys un projectil va iniciar un incendi que va arrasar el bosc des del Teleno fins a Castrocontrigo, el que vol dir: molts kilòmetres!!. La noticia va sortir a tots el diaris d'àmbit estatal, inclosa la televisió.

Avuí el nous pins, amb set anys de vida, són el signe de l'esperànça.
Pero el militars encara continuen fent les seves proves de situacions de guerra possant en perill la vida a la zona.

Existeixen lleis internacionals que proibeixen disparar per sobre de poblacions habitades, es veu que no les coneixen.

Jo dic:

Malfiat del militars.

Petits esdeveniments

La Natura és increible.


Passen infinitat de histories davant teu que esdevenen silencioses a les teves orelles i cegues als teus ulls.

Vaig pendre unes imatges al pati de casa.




Mostren el moviment lent de la parra per aferrar-se a un cable que l'ajudi a trepar.

Un dia al Zoo

Ahir vaig estar al Zoo de Barcelona.
Quan es tenen criatures, molt maques, algun dissabte s'escau un visita al mostrari d'animals vius.
Certament, és un espactacle trist.
Els animals tenen un expresió malencòlica que fa mal, tret dels dofins i les foques. Potser només és una impressió i realment ells estan contents de rebre visites, de tenir contacte amb les rialles i les alegries dels nens, que són els que més flipen, i no hi ha dubte que estan ben alimentats i que els seus espais estan nets.
Però, al creuar la porta d'entrada al recinte tens
la sensació de recular en els temps fins a principis del segle XX, només faltava que la pel·lícula fos en blanc i negre, ratllada i muda.
És d'una altre època.
De tots el aminals les més elegants, les jirafes. Tenen uns moviments fantàstics, d'una altre galàxia.
L' elefant?...... trist.

Qué no pot passar a Canaletes?

El Barça ha guanyat¡¡, ben bé tant se val el que hagi guanyat, el cas és que sovint es lia una de ben grossa¡¡¡¡¡
I és fàcil d'entendre el que va passar a Canaletes, comença un i s'afegeix la resta com per art de màgia, portats per l'estrèpit de l'entusiasme, l'alegria, l'eufòria, l'alcohol i les ganes de desfogar-se de la tonteria quotidiana.
Davant de casa està l'entrada dels equips visitants al Camp Nou, que és per on accedien el jugadors del Barça cada vegada que acabaven les rues de celebració dels títols. Doncs bé, el dia de la celebració de la copa d'Europa vaig voler sortir a agafar unes imatges del que s'estava montant als voltants de casa meva. Us ensenyo algunes per que ho veieu.
El fet és que en un determinat moment, avans que arribessin el jugadors, van obrir les portes del camp. Aquest fet va movilitzar en questió de segons la multitut, (parelles, peres amb fills, avis amb netas), entre corredisses, trepitjades, crits i nerviosisme generalitzat dels organitzadors al veure el que s'havia montat. Tot plegat va durar cinc minuts, però molts intensos. Faltaven tres quarts d'hora per que arribés el camió amb els jugadors, i de cop i volta la gent va començar a córrer escales amunt en desordenada desbandada, com en una càrrega policial.
I tot per poder entrar els primers a l'estadi, on caben més de noranta mil persones!, i poder estar davant d'uns nois que van guanyat una copa. Qué no pot passar a Canaletes?

eterea estudios

Aprofito el blogg per parlar una mica de la web de Cristobal Vila.
Aquest xaval és de Zaragoza i va estudiar belles arts a Barcelona.
Té una pàgina web impressionant que recomano de visitar.
La direcció és : http://www.etereaestudios.com/



La pàgina en questió va de treballs en tres de, tant imatge fixa com pel·lícules, tot d'excel·lent qualitat.
Té una última peli d'un cotxe força interesant, encara que la meva preferida és Isfahan.
Us engantxo una foto d'ella.

Que la disfruteu

La imatge

Me fa que a partir d'ara aquesta serà
la imatge per les dades de perfil del blogg

Salut

Per fí he nascut¡¡¡

Be, ja sóc aquí, com volia el David.
A veure com continua la cosa.