Hi ha vegades que en mig del embolics diaris fas una mirada al cel... i de cop i volta tot s'esvaeix dintre teu.
Les idees es separen entre elles i tot sembla més clar....
i menys important.
L'aire flueix per la teva ment...i sents que oneges.
Ja no peses...
1 comentari:
Pero qué bonito poema ilustrado. O_O
Aaaaainnnns
Marta M.
Publica un comentari a l'entrada