Qué no pot passar a Canaletes?

El Barça ha guanyat¡¡, ben bé tant se val el que hagi guanyat, el cas és que sovint es lia una de ben grossa¡¡¡¡¡
I és fàcil d'entendre el que va passar a Canaletes, comença un i s'afegeix la resta com per art de màgia, portats per l'estrèpit de l'entusiasme, l'alegria, l'eufòria, l'alcohol i les ganes de desfogar-se de la tonteria quotidiana.
Davant de casa està l'entrada dels equips visitants al Camp Nou, que és per on accedien el jugadors del Barça cada vegada que acabaven les rues de celebració dels títols. Doncs bé, el dia de la celebració de la copa d'Europa vaig voler sortir a agafar unes imatges del que s'estava montant als voltants de casa meva. Us ensenyo algunes per que ho veieu.
El fet és que en un determinat moment, avans que arribessin el jugadors, van obrir les portes del camp. Aquest fet va movilitzar en questió de segons la multitut, (parelles, peres amb fills, avis amb netas), entre corredisses, trepitjades, crits i nerviosisme generalitzat dels organitzadors al veure el que s'havia montat. Tot plegat va durar cinc minuts, però molts intensos. Faltaven tres quarts d'hora per que arribés el camió amb els jugadors, i de cop i volta la gent va començar a córrer escales amunt en desordenada desbandada, com en una càrrega policial.
I tot per poder entrar els primers a l'estadi, on caben més de noranta mil persones!, i poder estar davant d'uns nois que van guanyat una copa. Qué no pot passar a Canaletes?