Ahir vaig estar al Zoo de Barcelona.Quan es tenen criatures, molt maques, algun dissabte s'escau un visita al mostrari d'animals vius.
Certament, és un espactacle trist.
Els animals tenen un expresió malencòlica que fa mal, tret dels dofins i les foques. Potser només és una impressió i realment ells estan contents de rebre visites, de tenir contacte amb les rialles i les alegries dels nens, que són els que més flipen, i no hi ha dubte que estan ben alimentats i que els seus espais estan nets.
Però, al creuar la porta d'entrada al recinte tens
la sensació de recular en els temps fins a principis del segle XX, només faltava que la pel·lícula fos en blanc i negre, ratllada i muda.
És d'una altre època.
De tots el aminals les més elegants, les jirafes. Tenen uns moviments fantàstics, d'una altre galàxia.
L' elefant?...... trist.
2 comentaris:
Esas zancudas..qué cosa tan bonita, con su amortiguación extraña. Y qué pena, sin embargo, que no puedan correr y brincar por donde les venga en gana.
El otro día escuché un dato muy triste sobre un animal en particular: la orca. En libertad pueden llegar a vivir 80 años...en cautividad, sin embargo, no pasan de 5 años.
No somos niños suficientemente responsables como para tener tan valiosos "juguetes".
Muchos besos del metal para tu blog (chulo, chulo!!)
Marta M.
no diré que no, però la Ulisses tenia bastant més de 5 anyets....
Publica un comentari a l'entrada